La pedra utilitzada en aquest edifici és granit de Matallana de color grisós, per les façanes, pissarra negra, per a la coberta, i pedra de Girona, per a l'escultura de Sant Jordi de la façana principal.

La fusteria del soterrani i de la planta baixa és metàl·lica, mentre que a la resta de pisos és de fusta.

La reixa que envolta el fossar està formada per una sèrie de pletines cargolades helicoidalment i entrecreuades, roblonades entre elles i a uns perfils "T" que tenen en la part superior unes punxes semblants a les que Gaudí va dissenyar per a la casa Vicens de Barcelona.

Gaudí va estar poc temps a Lleó, absorvit per l'estudi de la nova estructura per a la Sagrada Família i per l'encàrrec que va rebre per fer el col·legi de les Teresianes. Durant el temps que ell no estava a Lleó, Claudi Alsina visitava l'obra per executar les seves ordres i per mantenir-lo informat.

Durant gairebé quaranta anys l'edifici propietat de la firma Fernández y Andrés es va mantenir sense alteracions. Però el 1931 el Monte Piedad y Caja de Ahorros de León, que havia adquirit l'edifici el 1929, va realitzar algunes obres d'adaptació. No es va canviar l'estructura interior de manera important, però sí que es va suprimir un altell de fusta que hi havia a la planta baixa així com l'escala central que comunicava amb el soterrani.

El 1953, la mateixa Caja de Ahorros va decidir fer una sèrie d'obres de modernització del soterrani, la planta baixa i el pis principal. Es van eliminar les caixes de l'ecala que donaven accés a les diferents plantes de l'edifici i es van suprimir algunes columnes per donar més espai lliure a la planta baixa. També es va modificar la distribució i la decoració de la planta principal.

El 1950 l'escultura de Sant Jordi de l'entrada principal estava força degradada i part de la mandíbula del drac s'havia desprès, per el que la seva restauració semblava clara. Però aleshores es va plantejar la substitució de la imatge del sant patró de Catalunya per la Verge dels Camins, patrona de Lleó. Durant algun temps es va dubtar i discutir sobre el canvi però finalment, el 1953, es va decidir refer tota l'escultura original.

Al remoure la figura es va trobar ocult al pedestal un tub de plom que contenia plànols de planta i alçat, firmats per Gaudí i pels propietaris, premsa de l'època, manuscrits relatius a la propietat, l'acta d'acabament de les obres, alguns croquis de Gaudí sobre aquest projecte i dibuixos de detalls de l'edifici. Gràcies a un d'aquests documents s'ha pogut conèixer el nom de tots els artesans que van col·laborar a l'obra.

El 1992 Caja España va acordar realitzar la rehabilitació integral de la Casa Botines de Gaudí amb els següents objectius: