El soterrani té la seva entrada en la part de darrera de l'edifici i estava comunicat amb la planta baixa mitjançant una escala, situada al mig, i una muntacàrregues. Actualment dos ascensors circulars de vidre comuniquen tot l'edifici de dalt a baix.

Les finestres, q,ue es van fent petites a mesura que pugen per repartir millor la llum i per diferenciar la planta baixa i la planta pincipal de les plantes de vivendes de lloguer són iguals en les quatre façanes. Destaquen els arcs lobulats de les finestres i les vidrieres amb dibuixos de colors. Altres elements que marquen les diferents zones són unes motllures corregudes que hi ha entre el soterrani i la planta baixa, entre la planta baixa i les vivendes principals i entre aquestes i els pisos superiors, i a més remarquen la horitzontalitat de l'edifici.

El projecte inicial que va realitzar l'arquitecte català no difereix molt de l'edifici que avui podem contemplar. Tampoc va haver-hi cap tipus de problema amb els propietaris i l'obra es va acabar en un temps de tan sols 10 mesos.

Aquestes característiques ens podrien fer pensar que la Casa Botines va ser la menys conflictiva de Gaudí però no va ser així; en aquest cas els problemes van sorgir en la relació entre Gaudí i els lleonesos. A alguns tècnics de la zona no els va semblar bé que Gaudí realitzés els fonaments a base de tradicionals sabates contínues que es realitzan a Catalunya, donat que el terreny de Lleó té la capa resistent a força profunditat i el més convenient era utilitzar pilots.

En aquella època, la catedral de Lleó estava sent restaurada i l'arquitecte català va tenir l'oportunitat d'estudiar els seus fonaments on va observar que, igual que en edifici romà que encara existia aleshores, el mètode utilitzat era la sabata contínua però enxamplada per tenir més superfície de recolzament, i per això es va decidir utilitzar aquest sistema.

Per altra banda, tampoc va agradar molt als lleonesos que la majoria dels col·laboradors de Gaudí fossin catalans.

Només es va necessitar que els tècnics criquitessin els fonaments i que la gent veiés unes fustes que apuntalaven les mènsules de les torretes per a què corressin rumors i els nens cridessin pel carrer "¡la Casa Botines se cae!".

Gaudí, indignat demanà als tècnics els informes tècnics que consideraven que la casa es cauria, per posar-los al vestíbul de la casa i que totohom els pogués veure, i així els va fer callar.

Avui en dia no s'han trobat cap tipus d'esquerdes ni assentaments diferencials amb el que es demostra la qualitat dels fonaments proposats per Gaudí.

En quant a l'estructura de l'edifici s'ha de destacar el soterrani i la planta baixa ja que Gaudí hi va fer servir per primera vegada la planta lliure o flexible; vint-i-vuit pilars de fosa de 20 centímetres de diàmetre que sostenen jàsseres metàl·liques que a la vegada sostenen perfils "I" i voltes a la catalana que formen els forjats. Encara que fos un sistema molt nou es diferencien de posteriors sistemes de planta flexible en que en la Casa Botines les façanes són encara murs de càrrega.

Els següents pisos es sostenen a través de les típiques parets de càrrega que es recolzen sobre les jàceres de la planta baixa, i que, a la vegada, serveixen de distribució interior de les vivendes.

La coberta, com ja hem dit, es inclinada a quatre aigües. Té sis grans lluernes, que ventilen i donen llum a les zones interiors de les vivendes i estan cobertes per claraboies de vidre que se subjecten a la coberta mitjançant biguetes de ferro.