 |
Barcelona, 05 de juliol de 2005 .- Ella, coqueta,
amb un vestit beige i un elegant barret, lluïa un bonic ram
de núvia d’orquídies grogues i un gran somriure.
Ell, vestit de gris amb gran prestància, se la mirava amb
molt d’amor. Es notava que la felicitat els rodejava. Després
d’un llarg festeig, van decidir casar-se i el 2 de juliol
van aplegar les famílies i els amics a l’ermita de
Sant Bernat del Montseny per celebrar l’enllaç. Estrenen
llar i parlen, nerviosos i il·lusionats, d’on aniran
de lluna de mel. |
Aquesta podria ser la història de qualsevol parella
que comença la vida en matrimoni. El cas de la Roser i l’Arturo,
però, és excepcional. Ella té 78 anys i ell, 91.
En total sumen 169 anys. Poques parelles poden vanagloriar-se de reunir
tants anys junts. La literatura, l’art, l’admiració
per Gaudí, la religió i l’atracció mútua...
són les característiques comunes que els han unit fins al
punt de voler iniciar una nova vida de parella, amb la il·lusió
de qualssevol altres nuvis. Es confirma que l’amor no té
fronteres ni respon a edats i que la il·lusió de viure en
parella es manté viva. |
