|
EL
DRAC DE GAUDÍ
-
Hola, felicitats! -va dir el tiet del Gerard. I li va donar un paquet
molt pla.
- Gràcies -va dir el Joan.
I el Gerard va obrir el paquet. Era un llibre sobre Antoni Gaudí,
(amb més
dibuixos que lletra) que, al principi, no li va agradar gaire.
A la nit, quan es va acabar tota la festa, el Gerard va anar al llit
i va
començar a mirar el llibre.
Que avorrit! Aquest home feia unes cases molt estranyes!
- Com que estranyes? -va dir una veu que el Gerard no sabia d'on venia.
- Què ha estat això? -va dir el Gerard.
- He estat jo. -va dir un home amb un barret i barba.
- I qui ets tu?
- Em dic Antoni, Antoni Gaudí.
- Així que tu ets l'home del llibre, eh? L'arquitecte. I com
és que fas
aquestes cases tan estranyes? -li va dir el nen.
- Estranyes? -va dir l'arquitecte -. Vine amb mi i t'ensenyaré
algunes de les
coses més conegudes que jo he fet.
I Gaudí va agafar el nen per la mà i el va fer entrar
dins del llibre. Amb un pas, volaven sobre Barcelona: primer van anar
a veure el Parc Güell, ple de turistes i amb estels volant. I,
sobretot, van anar a veure la impressionant sanefa que vorejava la
plaça.
- Creus que aquesta plaça és estranya? -li va dir l'arquitecte.-
Tanca els ulls
un moment i imagina't que veus una serp de tots els colors. Ara obre
els
ulls: encara la veus estranya?
El Gerard va obrir els ulls i no veia cap sanefa ni cap plaça:
veia una serp llarguíssima que prenia el sol tot mirant el
mar de Barcelona. -I ara anirem cap a un temple -va dir Gaudí.
- Un temple? A Barcelona? -va preguntar el nen.
- Sí, el Temple de la Sagrada Família.
- Ah! La Sagrada Família! No sabia que fos un temple.
I Gaudí va dir al nen:
-Vine, que ara hi anirem d'una altra manera.
Va agafar el nen de la mà i el va fer baixar per les escales
cap a sota la plaça de la serp. Van passar per les pilastres
i en unes escales van veure-hi un drac.
- Puja-hi! - li va dir al nen.
El nen es pensava que li anava a fer una foto. Però no. Gaudí
també hi va pujar, li va dir unes paraules màgiques,
iduag, i aquell drac de pedra va agafar vida.
El nen es va agafar a l'arquitecte i va tancar els ulls. Volar era
una sensació realment espectacular.
- Uauuuu! -va exclamar
el Gerard. - Mira Barcelona de nit! És xulíssim!
I, així, es van dirigir cap a la Sagrada Família. Quan
hi van arribar, van passar per entremig de les bastides i les torres.
Feia una mica de cosa, perquè el drac controlava molt bé
com volava i per on passava, però el nen no veia tan clar que
en algun moment no acabessin tombant una torre. I així, passejant
per tot Barcelona, mirant moltes de les construccions que havia fet
l'arquitecte, se'ls va fer gairebé de deia. El nen va dir:
- Hauríem de tornar cap a casa.
- Ja ho crec. Si algú va al Parc Güell i no em veu, en
farem una de grossa -
va dir el drac.
- Té raó. Millor que tornem cap a casa.
El Gerard va dir a l'arquitecte que ara ja no veia les seves construccions
tan estranyes. Entenia que Gaudí es mirava les coses amb uns
altres ulls, diferents de la majoria de persones.
- Pots tornar a casa quan vulguis -va dir el nen.- Jo sempre t'esperaré.
I així, van tornar. Van deixar el nen a casa seva i es va posar
al llit. En un no res es va quedar ben adormit. Tan de viatjar de
nit l'havia esgotat. L'endemà al matí:
- Extra!! extra!!! El drac del Parc Güell ha desaparegut.
"Els rumors diuen que moltes nits, el drac del Parc Güell
desapareix per anar a ensenyar els nens incrèduls les obres
del gran arquitecte reusenc Antoni Gaudí. Més d'un veí
del parc assegura veure'l marxar cada nit pels volts de les onze i
tornar a quarts de sis del matí. Hi ha qui diu que un dels
dos personatges que volen sobre el drac és el propi Gaudí
i, l'altre, un nen. Si mai veuen una cosa estranya volant per sobre
Barcelona, no s'estranyin. Segurament serà el drac de Gaudí".
--------
Bernat
Galofré
|
