|
EL BANC ONDULANT
Al parc d'una gran ciutat,
com natura tancada al buit,
trobes avis que dormisquegen,
nens que entremaliegen,
turistes, tafaners,
carteristes, estafadors,
gossos, animals sospitosos
i, fins i tot, núvols de mosquits.
Al meu Park Güell,
trobo, en canvi, coses molt diferents,
trobo rialles, trobo laments,
posats seriosos i d'altres somrients
i el trobo a ell,
al banc que m'espera ben disposat
En un dels seus racons
m'assec.
Trio a diari un de diferent,
guaito la ciutat, guaito la gent,
allargo la mirada fins el mar pacient.
Escolto atenta el teu xiuxiueig,
m'expliques històries, em fas sospirar.
D'aquella noia em parles,
d'aquell vailet te'n rius,
a l'avi acomodes per dormitar
i als amants acarones en un sol instant.
Fa dies de tu em vaig enamorar
i compto les hores per tornar-te a sentir
per repassar les peces del teu trencadís.
------------
Carme Guil
|
