|
|||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||
|
Pares,
Naixement, Família y Infantesa
Etapa Escolar i Universitat Influències, Servei Militar, Personalitat, Apariència i Joventut Gaudí, Gran Treballador Última Etapa, el Vell Gaudí i la seva mort Uneix-te
al nostre Club ara. |
Antoni
Gaudí (1852-1926)
Gaudí gran treballador
A finals del segle XIX, Barcelona estava en
un moment creixent gràcies a la indústria tèxtil, als rics
els agradava estar voltats d'artistes, intelectuals i famosos,
i la burgesia gaudia d'un gran prestigi. Aqeust va ser un
bon "caldo de cultiu" per al jove arquitecte que veié com
s'obrien davant seu nombroses portes per tal de realitzar
els seus projectes. De totes maneres, Gaudí mai va renunciar
al contacte amb les classes obreres menys afavorides, de les
quals ell provenia. No és d'extranyar, doncs, que el primer
gran projecte que va realitzar fos l'allotjament dels treballadors
d'una fàbrica, la Cooperativa Mataronense. El projecte havia
d'aportar una millor qualitat de vida als treballadors, però
el projecte de Gaudí era massa avançat d'idees i tan sols
se'n va construir una nau de la fàbrica i un quiosc. L'arquitecte
es va desenganyar una mica però la presentació d'aquest mateix
projecte a l'Exposició Universal de París de 1878 li va suposar
l'inici de la fama. Allà també hi presentà una vitrina per
exposar guants de confecció del comerç d'Esteve Comella i
gràcies a aquest fet va conèixer a qui seria un dels seus
millors amics i mecenes de les seves obres, Eusebi Güell.
Després de l'exposició va decorar la Farmàcia
Gibert, col·laborà amb l'arquitecte Martorell en diversos
encàrrecs i projectà el pavelló de caça pel senyor Güell,
tot i que no es va arribar a construir mai.
La seva relació amb l'arquitecte Martorell
li va permetre encarregar-se de la direcció de la que seria
l'obra de la vida, la Sagrada Família. Els inicis d'aquesta
obra van ser dirigits per Frances de Paula del Villar, antic
professor deGaudí, que es va oferir voluntari per realitzar
les idees de Josep Bocabella, fundador de l'"Asociación de
Devotos de San José". Martorell formava part de la junta del
Temple i va dicutir amb del Villar sobre els materials que
s'haurien d'utilitzar per fer els pilar i sense arribar a
un acord, del Villar dimití. Bocabella va oferir el lloc a
Martorell el qual, a causa de la situació, va refusar l'oferta
i proposà el seu jove ajudant, Gaudí, que va ser acceptat
immediatament.
El 1883 Gaudí va prendre oficialment la direcció
de l'obra a la qual va dedicar 43 anys de la seva vida.
El mateix any va rebre l'encàrreg de Manuel
Vicens per construir una casa, al carrer de Sant Gervasi,
actualment de les Carolines, on l'ús de la ceràmica no preocupava
i els detalls que recorden les plantes de la zona es deixen
veure per tot l'edifici. També se li va encomanar la construcció
de la caseta "El Capricho" a Comillas, per al cunyat del Marquès
de Comillas.
Algunes de les següents obres que va fer van
ser el Palau Güell i el Palau Episcopal d'Astorga. Al primer,
situat al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, el senyor
Güell confià totalment en les idees agosarades i innovadores
de Gaudí i va quedar definitivament meravellat per la genialitat
del seu amic. El segon va ser un encàrreeg d'un altre amic
seu, el Bisbe Grau, que li demanà que reconstruís el Palau
Episcopal que es va incendiar. Gaudí, entusiamsmat, li va
demanar fotografies i llibres per tal de conèixer millor la
zona i ajustar-se a les característiques del lloc.
Uns clients d'Eusebi Güell van aprofitar la
presència de Gaudí a Astorga per demanar-li que construís
una casa a una cèntrica plaça de Lleó. La construcció, que
sovint rebia crítiques per semblar poc estable, té aspecte
monumental y medieval, i reb el nom de "Casa Botines".
Mentre s'encarregava dels palaus, va fer també
el pavelló de la companyia Transatlàntica de l'Exposició Universal
de Barcelona de 1888 i va rebre un altre encàrreg relacionat
amb l'Església, el col·legi de les Teresianes.
El 1898 es va iniciar la construcció de l'església de la Colònia Güell amb la col·locació de la primera pedra, tot i que finalment només se'n va construir la cripta. Aquesta obra destaca per la seva originalitat constructiva i pel mètode que Gaudí va utilitzar per projectar-la: la maqueta polifunicular, que consisteix en una sèrie de cordills i petits sacs amb pesos proporcionals a les càrregues que hauran d'aguantar els arcs.
|
