sitemap

sitemap

Gaudí va firmar oficialment els seus primers plànolss com a director les obres al Desembre de 1884; es tractava dels plànols d'alçat i secció de la Capella de Sant Josep. Es va contruir ràpidament i així el 19 de Març de 1885 es va inaugurar, tenint lloc al dia següent la primera missa.

Un cop acabada la cripta, Gaudí va projectar l'absis on es va veure obligat a seguir l'estil gótic que Del Villar havia utilitzat en el primer projecte. Gaudí sempre deia que el gótic no solucionava definitivament el problema de les empentes en les arcs i les voltes, només simulava que les parets aguantaven les cargues ja que aquestes realment queien en els contraforts, que eren com les crosses d'un coix. A més a més, aquests contraforts estaven fora de l'edifici, es a dir, a l'intempèrie, amb el que es facilitava el seu deteriorament. La Sagrada Família no hauria estat un gran monument de l'arquitectura nova que estava naixent si s'haguessin empleat contraforts. Gaudí concentra els pesos en els elements sostenidors, és a dir, les columnes i segons les càrregues que tinguin que aguantar utilitza un tipus de material o un altre.

Gaudí va imaginar una església de planta de creu llatina sobre la cripta inicial. Sobre la cripta, la capella major envoltat de set capelles absidals dedicades als set dolors i als set pecats de Sant Josep, i en cada una d'elles figurarà una representació de la Sagrada Família. Davant de la capella quedarà el creuer amb les dos grans portes als seus extrems: la del Naixament i la de la Passió. Aquest transepte està compost de tres naus. Segueix en sentit perpendicular el cos central del temple, compost per cinc naus i tancat pel colossal monument, que serà el portal de la Glòria o porta principal del temple, que dóna al carrer Mallorca.

Tot el conjunt està envoltat per uns claustres que serveixen per les processons i aïllen el temple del soroll de la ciutat. Al costat del presbiteri estarà la sagrístia i centrada entre elles, justament a l'eix de la capella major, la capella de l'Assumpció. Interiorment el temple disposarà d'amples galeries per al cor amb capacitat per varis milers de veus.

A sobre de la façana hi haurà quatre torres, en total 12, dedicades als Apóstols. Al centre estarà la torre dedicada a Jesucrist que, amb 170 metres d'alçada, serà la més alta. Al voltant d'aquesta hi seràn les dels quatre Evangelistes, i la del absis serà dedicada a la Verge.

Les torres tenen perfil parabòlic i disposen d'escales helicoidals que deixen la part central buida per situar unes campanes tubulars repartides com un carrilló, que conjugarà el seu so amb les veus dels cantors. Hi hauràn tres classes: les corrents, afinades segons les notes de mi, sol, do; unes tubulars, que sonaràn per percussió, i d'altres també tubulars, que sonaràn per mitjà d'aire injectat. Gaudí va estar més de quatre anys estudiant el soroll de les esmentades campanes, per a que sonessin el millor possible.



sitemap