El día 3 de març de 1956 va ésser creada, per ordre ministerial de l' Educació Nacional, la Cátedra Especial d'Antoni Gaudí d'História de l'arquitectura Josep Francesc Ráfols i Fontanals (†1965), primer biógraf de Gaudí en 1929, va ésser nombrat pel claustre de l'Escola d'Arquitectura director de la Cátedra.

Abans, en el 1950, la Universitat de Barcelona adquireix una important porció dels terrenys destinats a la creació de la futura Ciutat Universitária entre els quals es trobaven els pavellons d'entrada a la finca Güell (antiga propietat del Sr. Eusebi Güell, amic, protector i mecenas d'Antoní Gaudí).

Construïts per aquell en un personalíssim estil, amb certs aires provinents de l'arquitectura del llunya Orient, entre 1883 i 1887, comprenen les cavallerisses, el picador, la casa del porter i la porta del drac. La junta d'obres de la Universitat de Barcelona va aprovar el projecte de restauració dels pavellons presentat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell -actual Director de la Cátedra- en l'any 1966. L' any següent comencen les obres que, despres tres campanyes de restauració, es beneficiaron de la declaració de monuments histórico-artístics que l'any 1969 es dicta a favor de váries obres gaudinianes amb la conseqüent aportació crematística per part del Ministeri d'Educació de l'época. A l'octubre de l'any 1977, la cátedra Gaudí s'instal.la a la Finca Güell on és actualment: Av. Pedralbes, 7.

"L'Aula Discretorum i la Rotonda"

És l'aula de la lectura i s'ubica al que van ésser les cavallerisses. A la Rotonda (antic picador) se situa el saló d'actes, arxiu, biblioteca i museu. la biblioteca, encara que es prívada (és propietat del director de la cátedra), esta integrada dins la xarxa de biblioteques de la Generalitat i inscrita a la del Ministeri de Cultura i pot ésser consultada per tots els estudiosos que així ho desitgin: disposa de al voltant de 12.000/14.000 volums entre els quals figuren llibres sobre arquitectura, urbanísme, jardinería i história dels jardins, construcció, restauracíó de monuments i, evidentment, sobre el Modernisme i el seu mes notori arquitecte , Antoni Gaudí.

El museu d'arquitectura acull, des de l'any 1981, obres de Gaudí com d'altres arquitectes modernistes, cas de Puig i Cadafalch i Doménech i Montaner; es poden admirar mobles dissenyats per Gaudí, ferros forjats, peces ceràmiques del Parc Güell i Casa Batlló, maquetes i vidrieres, com les de la Catedral de Mallorca. El museu és adherit al I.C.A.M. (internacional Council of Architectural Museums) = (Consell Internacional de Museus de l'Arquitectura).

Plans i dibuixos de significativa ímportáncia, entre els que es troben alguns dels pocs originals de Gaudí (a causa de la cremado de l'arxíu situat a la Sagrada Família), es disposen en l'arxiu, així com un fons de més de 75.000 diapositives, antics negatius de vidre i col.leccions fotogràfiques.

Activitats de la Cátedra

La càtedra, amb el seu director al front i dels professionals adscrits a la mateixa, així com dels becaris, desenvolupen una febril activitat (inexplicablement poc coneguda i reconeguda a Catalunya i a Espanya). No així a la resta del mon, com ho proven les nombroses exposicions que la cátedra ha organitzat (i segueix organitzant) -i en les que han figurat objectes artístics dels descrits en el museu- per Europa, América í Asia (especialment, i des de l'any 1978, al Japó, país amb un altíssim interés pel Modernisme i per l'obra gaudiniana, fins al punt d'organitzar-se vols charter a Barcelona, i rara és la setmana que no és visitada la Càtedra -no cal dir que el reste dels monuments modernistas tambe- per nadius del país del Sol Naixent.

Entre la ingent activitat desenvolupada per la cátedra destaca, a més a més del ressenyat, dues assignatures del sisé curs de carrera: "História de l'urbanisme i dels jardins" i "Restauració de monuments"; és aquesta, precisament ,una altra activitat de la cátedra: així, ha redactat els projectes per al Monestir de Poblet i Pedralbes, Palau de la Música, Teatre del Liceu, Santuari de la Misericórdia (Reus), Església de Santa María del Mar... El mateix que les catedrals de Barcelona i Tortosa. Tornant al camp de la docéncia, la cátedra imparteix tres cursos de doctorat al any pertanyents a un programa sobre "Conservació i Restauració de Monuments i Ambients", i "Jardineria i Paisatje".

Tanmateix, s'imparteixen cursos d'humanitsts i conferéncies per tot el mon, i s'ha publicat (i es publica) abundants monografies -a destacar les de la Reíal Académia de Ciéncies de Barcelona- cents d'articles en diaris i revistes i uns vint títols, tot aixó a mans del director de la cátedra i dels professors adscrits a la mateixa.

La cátedra manté una estreta col.laboració amb altres institucions de l'ambit gaudinià i propietaris d' edíficis tals com Caixa de Catalunya, Caixa de Lleó, el Museu dels Camins de Astorga (Lleó), el capítol de la Catedral de Mallorca, la Casa/Museu Gaudí del Parc Güell i la Junta del Temple de la Sagrada Família, així com col.laboració amb altres institucions: com p.ej, -i precisament- amb el Conveni Forces Armades-Generalitat per a l'Aproximació als Patrimonis Culturals de Catalunya-Aragó i Navarra.

A títol anecdótic -peró al mateix temps significatiu- dir que quatre "voluminosos volums" donen testimoni de les nombroses persones que visiten la cátedra, així com que en aquesta va tenir lloc la investidura del Gran Josep Lluís Sert com Dr. Honoris Causa.

Respecte al futur de la Càtedra, d'acord amb l'Escola d'Arquitectura s'han redactat uns estatuts amb l'objecte de transformar-la en una Fundació Pública Universitaria amb un patronat al davant en el qual participarien dues Reials Académies, les obres sociais de les Caíxes d'Estalvis de Catalunya i les Universitats de Barcelona i Politécnica de Catalunya.

El Jardí de les "Hesperides"

L'entrada a la cátedra es troba presidida per una reixa de ferro que serveix al mateix temps d'entrada al jardí en la que destaca el drac Ladon, personatge de la llegenda mitológica d'Hesíodo i Apolodoro i que diu així: Eristeu, reí de Micenass, va imposar a Hércules una série de treballs entre els quals, I'onzé consistía en plantar a Espanya el jardí de les Hesperides després de robar les fruites del jardí auténtic.

El jardí de les Hespérides tenia un poderoso guardiá, el drac Ladon el qual va ésser vençut i encadenat per l'heroi grec i convertit en una constel.lació i 3 donzelles, les Hesperides Egle, Aretusa i Hiperetusa. Aquestes van ésser castigades per al desús per haver deixat robar les pomes d'or, convertint-les en sengles arbres: un salze, un om i un xop. Tota aquesta llegenda es mostra a la porta i al jardí de la finca Güell donat que el poeta Jacint Verdaquer en el seu poema epic l'Atlántida, narra l'onzé treball d'Hércules introduint la creació del jardí hesperídic a Espanya que, amb l'ajuda de Gaudí -que dissenya la reixa de ferro forjat amb el famós drac- se situa a la finca Güell formant part de l'homenatge del poeta Verdaguer amb l'Atlántida i del propí Gaudí, que varen tributar al Marqués de Comillas, sogre d'Eusebi Güell.

Una part del jardí -després de diferents fragmentacións- queda en el que avui és l'actual Cátedra Gaudí i és destinat a jardí botànic complint funcions relacionades am la docéncia pel que concerneix a alguna de les disciplines que se imparteix. El jardí acull, a més a més dels diferents edificis, béns arquitectónics de cert interés; una làpida de Juiol, una barana que prové de la Casa Botines (de Lleó), etc. I, entre els diferents tipus de poblat d'arbres tals com eucaliptus, garrofer, alzina, destacaríem el margalló, per ser un arbre molt proper a Gaudí (en les seves fulles s'inspirá per vàries de les seves composicions decoratives, com la reixa de la Casa Vicens). Hi ha també un templet circular ofrenant al Déu Solar Apolo, al costat tres xiprers que -evidentment- no responen... als noms de Melcior, Gaspar i Baltasar, pero si són coneguts pels noms dels Reis Mags. Completen el mostrar d'arbres, pins, orris i palmeres.

Gaudí considera la idea de qué St. Eulália, la Santa de Sarriá, passa per aquest lloc en el seu viatge a Barcelona per ser martiritzada als albors del s. IV, per aixó, una imatge seva es troba al jardí.

The "Atracttion Hotel" Project

És sabut que molts arquitectes del modernisme utilitzaren amb profusió els arcs catenárics i, així, durant el període compres entre 1883 i 1930, a Catalunya es varen construir nombroses obres amb arcs equilibrats de rajola; cooperatives vitivinícoles del camp de Tarragona tals com les de Rocafort de Queralt, Pira, Barbera, Cornudella, Falset, Vila Rodona, Pinell del Brai, Gandesa, Nulles, Aiguamúrcia, Santes Creus... sense oblidar les interessantíssimes bodegues de Raimat, a la comarca lleidatana del Segrià, obra del gran arquitecte Joan Rubio i Bellver. Així mateix, aquest els utilitza a les seves obres de la residéncia estudiantil de l'Escola Industrial de Barcelona, a la Balmesiana i a l'asil de Igualada. En línies generals, darrera l'impuls de Gaudí -que no fa falta dir que els utilitza amb profusió en vàries de les seves obres- nombrosos arquitectes aplicaren a la construcció la técnica dels arcs equilibrats. L'arc catenáric és, básicament, la corba que adquereix una corda, cadena metál.lica..., completament flexible i amb una carga homogéniament distribuida, equilibrada en tota la seva longitud, subjecta en els seus extrems i lliurement suspesa. En ell es basaren els arquitectes per fer el cálcul dels arcs equilibrats de maó.

Tot alló ve a propósit d'un projecte atribuit a Gaudí en el qual, d'haver-se dut a terme, l'ús dels arcs equilibrats haquessin tingut una formidable aplícació. A l'any 1956, hi ha un resorgiment de l'interés mundial envers el fenomen Gaudí i la seva obra, en tal context, Joan Matamola Flotats, col.laborador de Gaudí, publica una monografía -el text íntegre de la qual es va publicar al "Gran Gaudí" (1989) original de Joan Bassegoda i Nonell.

La monografía es titula "Quan el nou món cridava Gaudí" i l'original manuscrit (juntament amb els dibuixos) es conserven a la Cátedra Gaudí- sobre el "Hotel Atraccion", obra suposadament encarregada a Gaudí per dos homes de negocis estadounidenses en 1908. Cap altre biógraf de Gaudí al.ludeix el tema, en els USA, per ara, no s'ha aconseguit cap pista que permetés alguna aproximació a l'entorn dels dos pretés hotelers ni dels seus descendents, solament Matamala sembia tenir notícies de l'assumpte pel que, en principi, és un problema per autentificar el projecte. De fet, i segons el propi Matamala hi ha uns croquis de Gaudí i uns dibuixos propis, que interpreten el suposat projecte. A Gaudí se li atribueixen els croquis de la Planta, la Sala América, Secció Longitudinal, una altra Secció Longitudinal. De Joan Matamala, que va fer 13 dibuixos, es pensa que era l'autor de tots els dibuixos, tant els propis com els atribuits a Gaudí. Peró, vet aquí que en el programa de Doctorat de la Cátedra Gaudí, de 1989-1990, sobre génesi de l'arquitectura gaudiniaria, un arquitecte de la Universitat de Toluca (Méxic), el professor Marcos Mejía López en el seu treball, "Gratacels per New York atribut a Gaudí: estudi de la seva forma i composició" (arxiu de la Cátedra Gaudí), realitzá un vast estudi dels dibuixos i texts de Matamala arribant a un interessant resultat final en el qual es pot assegurar, se'ns dubte, que confrontant els díbuixos atribuits a Gaudí amb els de Matamala, s'aprecia que no són imputables a la mateixa mà.

El que significa que -si bé no es pressuposa l'autoria de Gaudí- que Matamala tenia al seu abast uns dibuixos anteriors que li facultó l'enunciat de la suggestiva hipótesi de "l'Hotel Atraccion" de New York. A més a més, l'arquitecte Marcos Mejía López, amb l'ajuda de la construcció d'una petita maqueta amb cadenes, comprová que els croquis atribuits a Gaudí s'adeqüen perfectament a les formes catenáriques i presenten una assimetria sumament exacta.

Tot aixó permet afirmar, tal com ho conta -i en la línia de les conclusions de Mejía- el catedrátic Joan Bassegoda i Nonell en la seva obra, "Aproximació a Gaudí"(1992), Matamala no va ésser l'inventor de tal projecte sinó que, valent-se d'un croquis d'ajustades proporcions es llença establir la forma í decoració de l'hotel. Posades així les coses, no és aventurat creure que els croquis inicials foren obra de Gaudí, ja que estan compostos segons la seva personal manera d'entendre les formes estructurals.

La investigació de Mejía López suposa una novíssima i important aportacíó a l'entorn de l'obra de Gaudí. I, en qualsevol cas, el que sembla veritat és que el susdit Matamala -que no era arquitecte sino escultor- no va poder ser capaç d'inventar-se, parlant en clau cinematográfica, tota la trama argumental, aixó sí, en la seva interpretació dels croquis que obraven al seu poder va cometre alguns errors de volum i els hi va donar molt carácter fantàstic.

Realment, en el supósit de l'existéncio de la comanda dels promotors nord-americans, el cert és que el projecte de Gaudí no passa d'una fase preliminar i mai va arribar a construir-se, a l'igual que l'Office Building (edifici de oficines a New York) projecte que a 1919, i seguint les línies de "l'Atracttion Hotel" de Gaudí, dissenyá l'arquitecte Ignasi Bruquera Llobet i del que el centre de lectura de Reus guarda un dibuix.

L'estudi técnic, impecable, de l'arquitecte Mejía havia d'animar a estudiosos de Gaudí i el seu món a complementar la investigació amb algun tipus de treball que incideixi en el mon simbólic, estétic, de l'univers gaudinià, pot ésser que llençaria més llum i s'aconseguís establír sens dubtes, l'autoria de Gaudí.

Particularment, el qui subscriu apunta, possibiement també deixant-se portar per la fantasía, o pot ésser no tant, d'alguns suggeriments; fixi-si'n bé en el dibuix de l'hotel: ¿no ens recorda, en una associació d'idea/imatge, a L'estatua de la Llibertat, sita a l'illa de Manhattan de New York?. No resulta tampoc molt difícil d'establir una connexió amb la zona central d'una de les façanes de la Sagrado Familia, concretament la més reproduiida, peró el cert és que Gaudí es va fer carrec de la mateixa al 1914 i el suposat encàrrec de l'hotel de New York va ésser al 1908... ¿pretenia Gaudí establir a través de la síntesi de l'Estátua de la Llibertat a New York, América i la Sagrada Familia, a Barcelona, Europa, algun tipus de nex simbólic entre el nou i el vell món?.

En tot cas, com el mateíx "The Atrattion Hotel Project", no deixa de ser suggestiu... .

Article publicat al "Diario del Alto Aragón", 08/09/1996